"Tots ens coneixem l'história. Petita nena verge, pura i dolça. Atrapada al cos d'un cigne. Desitja la llibertat, pero només l'amor verdader trencará l'encanteri. El seu desig es casi concedit en la forma del príncep. Pero avans de que pogui declarar el seu amor, la seva bessona lujuriosa el cigne negre, l'enganya i sedueix. Devastada, el cigne blanc salta d'un precipici. Matant-se, va a la mort i troba la llibertat."
diumenge, 3 d’abril del 2011
dimecres, 2 de febrer del 2011
EL MILLOR VIDEO QUE S'HA FET MAI.
Al missatge previ al video posava:
"Mire'l si estimes a My Chemical Romance".
I lógicament... l'he mirat.
diumenge, 19 de desembre del 2010
Camins de Sopa de cabra.
La veritat és que podria haver posat "Boig per tu" de Sau o "Pau" dels Pets, que són força bones...
Pero aquesta m'agrada especialment.
Potser per la seva senzillesa, o per el seu ritme més haviat bohemi i reflexiu.
O per el seu missatge clar i realista. Si segurament deu ser per el seu missatge...
El missatge va dirigit cap a tothom. Cap a qualsevol persona.
Sempre hi han obstacles a la vida, i aquests, es tenen que superar. Mai pots quedarte quiet, i deixar que t'aixafin els problemes amb el seu gran pes.
Es dur, pero un sempre té que aixecar-se TOT SOL.
I tens que tenir la força suficient per entrendre que la vida és dura, i no tens que pararte mai.
Si et pares, directament l'has cagat.
Crec que aquesta cançó també va molt en la sintonia del meu blog.
Un blog a on el viatge és el més important, i els camins són molts. I s'han de saber triar.
Pero sobretot, disfrutar i recordar cada moment, sigui bo o dolent. Perque en un futur, aquests t'ajudaràn a comprendre millor el que és la vida. I aixo pot ser t'ajudarà a no equivocarte o almenys a pensar-t'ho millor avans d'actuar.
Pero aquesta m'agrada especialment.
Potser per la seva senzillesa, o per el seu ritme més haviat bohemi i reflexiu.
O per el seu missatge clar i realista. Si segurament deu ser per el seu missatge...
El missatge va dirigit cap a tothom. Cap a qualsevol persona.
Sempre hi han obstacles a la vida, i aquests, es tenen que superar. Mai pots quedarte quiet, i deixar que t'aixafin els problemes amb el seu gran pes.
Es dur, pero un sempre té que aixecar-se TOT SOL.
I tens que tenir la força suficient per entrendre que la vida és dura, i no tens que pararte mai.
Si et pares, directament l'has cagat.
Crec que aquesta cançó també va molt en la sintonia del meu blog.
Un blog a on el viatge és el més important, i els camins són molts. I s'han de saber triar.
Pero sobretot, disfrutar i recordar cada moment, sigui bo o dolent. Perque en un futur, aquests t'ajudaràn a comprendre millor el que és la vida. I aixo pot ser t'ajudarà a no equivocarte o almenys a pensar-t'ho millor avans d'actuar.
dilluns, 22 de novembre del 2010
"A mi també m'agradaria viure sol/a com la Magda!"
Molts alumnes que han llegit el fragment de la novel·la de María mercè Roca, hem quedat encisats amb la vida independent de la Magda, l'amiga de la protagonista, i hem pensat:
"A mi també m'agradaria viure sol/a com la Magda", sense adonar-nos del que això realment representa.
És natural que en ser adolescents pensem en la idea de viure sols, amb les nostres pròpies normes. Un lloc on poguem menjar pizza per esmorzar i cereals per sopar; un lloc on posar els peus al sofà sigui una cosa normal; un lloc on poguem exterioritzar el nostre vocabulari singular sense restriccions. Un lloc... que realment no existeix.
Tampoc s'ha de ser molt intel·ligent per adonar-te'n: simplement, baixa els peus del sofà i deixa que la realitat entri pels teus ulls.
És un somni... i amb el pas del temps es complirà. Però això no significa que la nostra ideologia també es compleixi. Després pensem amb les despeses, el lloguer, la compra de mobles, el menjar que no trobarem preparat a taula quan arribem de la feina,...
No ens adonem que viure sols com la Magda significa responsabilitat i maduresa.
I els adolescents que parlen de menjar pizza durant l'esmorzar, careixen totalment de maduresa.
Per tant, és millor esperar fins que aquestes dues qualitats entrin dins la nostra mentalitat... i mentrestant, sempre ens queda l'habitació que tots tenim a casa dels papes.
"A mi també m'agradaria viure sol/a com la Magda", sense adonar-nos del que això realment representa.
És natural que en ser adolescents pensem en la idea de viure sols, amb les nostres pròpies normes. Un lloc on poguem menjar pizza per esmorzar i cereals per sopar; un lloc on posar els peus al sofà sigui una cosa normal; un lloc on poguem exterioritzar el nostre vocabulari singular sense restriccions. Un lloc... que realment no existeix.
Tampoc s'ha de ser molt intel·ligent per adonar-te'n: simplement, baixa els peus del sofà i deixa que la realitat entri pels teus ulls.
És un somni... i amb el pas del temps es complirà. Però això no significa que la nostra ideologia també es compleixi. Després pensem amb les despeses, el lloguer, la compra de mobles, el menjar que no trobarem preparat a taula quan arribem de la feina,...
No ens adonem que viure sols com la Magda significa responsabilitat i maduresa.
I els adolescents que parlen de menjar pizza durant l'esmorzar, careixen totalment de maduresa.
Per tant, és millor esperar fins que aquestes dues qualitats entrin dins la nostra mentalitat... i mentrestant, sempre ens queda l'habitació que tots tenim a casa dels papes.
dimarts, 2 de novembre del 2010
"La bellesa de la vida"
Era un d'aquests dies que està apunt de nevar i l'aire està carregat d'electricitat. Casi pots sentir-la...veritat?
I aquesta bossa estava ballant amb mi, com un nen que demana que juguis amb ell. Durant quinze minuts. És el dia on vaig descobrir que existeix vida sota les coses, i la força increïblement benévola que em feia comprendre que no hi ha cap raó per tenir por... mai.
El video es una trista escusa, ho sé. Pero m'ajuda a recordar-ho. Necessito recordar-ho.
A vegades hi ha tanta bellesa al món que sento que no ho aguanto, i que el meu cor s'està esfonsant.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
BENVINGUTS AL MEU BLOG
Benvinguts al meu blog de Català.
En aquest blog, hi penjaré cada activitat realitzada a l'aula (ja siguin redaccions, gramàtica, videos, cançons, etc). Segurament, no actualitzaré molt sovint, pero espero que, tot hi aixis, ho's agradi.
He pensat fer un estil de blog més original, amb les coses que més m'estimo en aquest món com a protagonistes: VIATJAR i les VOLKSWAGEN WESTFALIA microbus.
Sempre he tingut el somni de fer un "Viatge sense retorn"...
I per aixo l'he titulat d'aquesta manera.
He trobat que el més adecuat era posar una plantilla d'un diari obert com a fons de pantalla:
perque si no podem "descobrir nous indrets", almenys imaginem-los.
Bob Dylan - The Times They are a changing
En aquest blog, hi penjaré cada activitat realitzada a l'aula (ja siguin redaccions, gramàtica, videos, cançons, etc). Segurament, no actualitzaré molt sovint, pero espero que, tot hi aixis, ho's agradi.
He pensat fer un estil de blog més original, amb les coses que més m'estimo en aquest món com a protagonistes: VIATJAR i les VOLKSWAGEN WESTFALIA microbus.
Sempre he tingut el somni de fer un "Viatge sense retorn"...
I per aixo l'he titulat d'aquesta manera.
He trobat que el més adecuat era posar una plantilla d'un diari obert com a fons de pantalla:
perque si no podem "descobrir nous indrets", almenys imaginem-los.
Bob Dylan - The Times They are a changing
Subscriure's a:
Missatges (Atom)